Figura 1: Espectre de ràdio
L’espectre de la ràdio és un segment principal de l’espectre electromagnètic, que engloba una varietat de tipus de radiació, incloent ones de ràdio, llum visible, infrarojos i raigs ultraviolats.És bàsic comprendre com es comporten les ones electromagnètiques i interactuen amb l’entorn.Aquest espectre es divideix en diferents intervals de freqüència, cadascun caracteritzat per longituds d’ona i freqüències específiques que defineixen els seus usos tecnològics.
Les diverses longituds d’ona i freqüències de l’espectre de ràdio permeten una àmplia gamma d’aplicacions.Freqüències inferiors, com les de les bandes LF, MF i HF, excel·len en comunicacions de llarga distància.Ho aconsegueixen reflectint la ionosfera, permetent que els senyals cobreixin grans distàncies.En canvi, les freqüències més altes, com VHF, UHF i EHF, són més adequades per a connexions segures, punt a punt i comunicacions per satèl·lit.Les seves longituds d’ona més curtes permeten bigues més centrades, taxes de transferència de dades més elevades i una interferència reduïda, cosa que els fa ideals per a aplicacions intensives en amplada de banda.
Cada banda de freqüència serveix per a propòsits tecnològics diferents:
Baixa freqüència (LF) - El millor per a les necessitats de comunicació de llarg abast, inclosa la navegació i la radiodifusió marítima.
Freqüència mitjana (MF) - Normalment s'utilitza per a la radiodifusió AM, proporcionant cobertura d'àrea àmplia.
Alta freqüència (HF) - Focal per a la radiodifusió internacional i les comunicacions en els sectors marítims i de l'aviació, on els senyals es basen en la reflexió ionosfèrica per a la transmissió de llarga distància.
Freqüència molt alta (VHF) i Ultra alta freqüència (UHF) - Demanda de ràdio FM, emissió de televisió i xarxes mòbils, on els senyals clars i fiables són importants.
Freqüència extremadament alta (EHF) -S'utilitza en sistemes avançats de comunicació, incloses les comunicacions punt a punt i satèl·lit, així com el radar, on es requereixen taxes elevades de transferència de dades i precisió.
La Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU) té un paper important en la gestió de l’espectre de la ràdio global.Per assegurar l’ús normalitzat a tot el món, l’ITU divideix l’espectre en dotze bandes de freqüència diferents, etiquetades amb termes com VLF, LF, MF i HF.Aquestes designacions són focals per organitzar com s’utilitzen diferents freqüències a tot el món.
Figura 2: Designacions de bandes de freqüència de la UIT
Històricament, aquestes bandes es van classificar en funció de la longitud d'ona.Tanmateix, per millorar la precisió, l’ITU utilitza ara classificacions basades en freqüències.Els límits d’aquestes bandes s’estableixen en poders específics de deu (1 x 10n)).Per exemple, la banda HF es defineix clarament de 3 MHz a 30 MHz.Aquesta estructura sistemàtica, tal com s’exposa a les regulacions de ràdio de la UIT, permet una assignació clara i eficient de recursos de freqüència, aportant diverses necessitats tecnològiques i consideracions regionals.
Els operadors han de treballar dins d’aquestes designacions de l’ITU a l’hora d’establir sistemes de comunicació.Escullen detingudament les freqüències analitzant les característiques de cada banda i alineant -les amb el propòsit previst del sistema de comunicació.Els factors bàsics inclouen les condicions de propagació, les fonts d’interferències potencials i l’adherència a les regulacions internacionals.El funcionament d’aquests sistemes requereix una gestió detallada de la freqüència, on els operadors ajusten contínuament la configuració per respondre als canvis ambientals en temps real i a les exigències normatives.Aquest procés minuciós es demana mantenir la fiabilitat i la claredat de la comunicació, mostrant els reptes complexos que tenen els professionals en el camp.
Les bandes de freqüència de ràdio cobreixen una àmplia gamma de freqüències, cadascuna amb propietats diferents que les fan adequades per a usos tecnològics específics.Per exemple, les freqüències superiors a 300 GHz són fortament absorbides per molècules atmosfèriques, fent que l’atmosfera terrestre sigui gairebé opaca a aquestes altes freqüències.D'altra banda, les freqüències més elevades d'infraroig experimenten menys absorció atmosfèrica, permetent transmissions més clares.
Les propietats úniques de cada banda es presten a aplicacions particulars:
Freqüències inferiors (per sota de 3 MHz) - Són ideals per a la comunicació de llarga distància, com la ràdio AM, perquè poden reflectir la ionosfera i cobrir grans distàncies.
Freqüències mitjanes (de 3 MHz a 30 MHz) - Aquestes freqüències s’utilitzen per a una combinació de transmissió i comunicació, oferint un equilibri entre el rang i la claredat.
Altes freqüències (30 MHz a 300 MHz) - Aquestes bandes són perfectes per a les emissions de ràdio i televisió FM, especialment a les zones urbanes on la seva propagació clara és un avantatge.
Freqüències ultra altes (300 MHz a 3 GHz) - S'utilitzen en xarxes de telefonia mòbil i sistemes GPS, aquestes freqüències proporcionen un bon compromís entre el rang i la capacitat de transportar grans quantitats de dades.
Freqüències extremadament altes (de 30 GHz a 300 GHz) - Apte per a comunicacions de radar i satèl·lit d’alta resolució, aquestes freqüències poden gestionar grans transmissions de dades, però són sensibles a les condicions atmosfèriques com la pluja.
Quan seleccioneu freqüències de ràdio per a diferents aplicacions, els operadors han de considerar com els efectes atmosfèrics, com la reflexió ionosfèrica i la dispersió troposfèrica, influeixen en la propagació del senyal.Aquests factors són especialment demandats per a comunicacions de llarg abast i satèl·lit.Per exemple, les comunicacions de banda HF depenen molt de les condicions ionosfèriques, que requereixen que els operadors ajustin les opcions de freqüència basades en factors com l’hora del dia i l’activitat solar per mantenir comunicacions fiables.
La banda de freqüència extremadament baixa (ELF), que oscil·la entre 3 i 30 Hz, presenta longituds d'ona extraordinàriament llargues entre 10.000 km i 100.000 km.Aquesta característica única la fa ideal per a les comunicacions submarines submarines, ja que els senyals d’ELF poden penetrar profundament en les aigües oceàniques, permetent la comunicació amb submarins submergits a grans distàncies.
Figura 3: Banda Elf
Tenint en compte la immensa longitud d’ona, les antenes convencionals haurien de ser impossibles per funcionar eficaçment en aquestes freqüències.Per superar -ho, s’utilitzen tècniques especialitzades per transmetre senyals d’ELF.Normalment s’utilitzen instal·lacions basades en terres grans, sovint formades per xarxes àmplies de cables i sistemes d’antenes terrestres extenses repartides en molts quilòmetres.Aquestes configuracions estan dissenyades per generar la potència significativa i els camps electromagnètics específics necessaris per propagar de manera eficaç les ones d’ELF.
El funcionament dins de la banda ELF exigeix una coordinació i manteniment acurats.La potència de transmissió ha de ser gestionada minuciosament per assegurar una comunicació clara, malgrat la lenta propagació i la vulnerabilitat del senyal a la interferència de diversos fenòmens geofísics.Els operadors han de controlar i ajustar contínuament el sistema, tenint en compte els ions ariat en condicions atmosfèriques i ionosfèriques que puguin afectar la claredat i el rang del senyal.
La banda de freqüència super baixa (SLF), que oscil·la entre 30 i 300 Hz amb longituds d'ona entre 1.000 km i 10.000 km, és focal per a la comunicació subterrània amb submarins.Aquestes llargues longituds d’ona permeten que els senyals SLF penetrin en les aigües oceàniques, cosa que els fa inestimables en situacions en què les freqüències més altes són ineficaços.
Figura 4: banda de freqüència super baixa (SLF)
Tot i això, la banda SLF té una limitació significativa: és amplada de banda estreta, que restringeix tant la velocitat del senyal com les taxes de transmissió de dades.Per tant, les comunicacions SLF s’utilitzen sovint per a informació de demanda breu i estratègicament important.Aquesta banda és especialment necessària en entorns on les comunicacions estables i altres freqüències no poden cobrir eficaçment (com el mar profund).
Treballar dins de la banda SLF implica equips especialitzats i procediments tècnics precisos.La generació de senyal requereix grans sistemes d’antena o xarxes de terra extenses dissenyades per transmetre de manera eficient aquestes freqüències baixes.Els operadors han de gestionar detingudament la configuració de transmissió per contrarestar la propagació del senyal lent i reduir l’impacte del soroll, que pot distorsionar la comunicació.
La banda Ultra de baixa freqüència (ULF), que cobreix freqüències de 300 a 3.000 Hz, entra dins del rang audible a les orelles humanes.Aquesta banda s'utilitza principalment per a la comunicació amb submarins i en entorns subterranis com les mines, on els mètodes de comunicació de superfície convencionals fracassen.
Figura 5: Banda ULF
L’avantatge bàsic de les freqüències d’ULF és la seva capacitat de penetrar profundament en l’aigua i la terra, permetent una comunicació fiable en entorns on els senyals de freqüència més alta lluitarien.Aquesta capacitat fa que les ones ULF siguin principals per a determinades operacions industrials i militars, on el manteniment de la integritat del senyal en condicions difícils és focal.
Treballar amb freqüències ULF requereix una tecnologia avançada i tècniques operatives precises.L’equip s’ha de dissenyar per gestionar senyals de baixa freqüència, garantint que es mantinguin estables a llargues distàncies.Els operadors han de gestionar detingudament aquestes transmissions, ajustant -se per a la interferència potencial de fonts electromagnètiques naturals o artificials que puguin degradar la qualitat del senyal.
La banda de freqüència molt baixa (VLF), que abasta de 3 a 30 kHz, té un paper important en les comunicacions submarines, els sistemes de navegació de ràdio VLF i les aplicacions geofísiques com el radar penetrant a terra.Si bé l'amplada de banda és limitada i les longituds d'ona són llargues, aquestes funcions fan que la banda VLF sigui especialment efectiva en camps especialitzats.
Les freqüències de VLF són capaços de penetrar en l’aigua i el sòl, fent -les ideals per comunicar -se amb submarins submergits i explorar estructures subterrànies.En la navegació, els senyals VLF són focals per a sistemes de ràdio de llarg abast que guien els vaixells i els avions en entorns on GPS no està disponible.
El funcionament dins de la banda VLF requereix una gestió precisa de la transmissió i recepció del senyal.Els operadors han d’ajustar -se i calibrar els equips per solucionar els reptes que plantegen les longituds d’ona i l’ample de banda limitat.Això inclou el control de la força del senyal per garantir la penetració a través de medis profunds i freqüències d’ajustament per minimitzar la interferència de fonts naturals i artificials.
La banda de baixa freqüència (LF), que oscil·la entre 30 i 300 kHz, és un rang obligatori per a les comunicacions de ràdio tradicionals.És compatible amb diverses aplicacions, inclosos sistemes de navegació, transmissions de senyal de temps per sincronitzar els rellotges controlats per ràdio i la retransmissió d’ones llargues àmpliament utilitzada a Europa i Àsia.La versatilitat d'aquesta banda subratlla la seva importància tant en la comunicació com en la difusió.
Les freqüències de LF són particularment valorades per la seva capacitat de recórrer llargues distàncies mitjançant la propagació de les ones terrestres, cosa que les fa ideals per a les ajudes de navegació marítima i aeronàutica.Aquesta capacitat de llarg abast també fa que les freqüències de LF siguin adequades per a la difusió en grans zones geogràfiques sense confiar en satèl·lits o infraestructures de cable.
El funcionament dins de la banda LF requereix una gestió precisa de la potència de transmissió i les configuracions de l’antena.Els operadors han de vetllar perquè els senyals es transmetin eficaçment a llargues distàncies mentre s’adhereixen a les regulacions internacionals per evitar la interferència transfronterera.El control continu i l’ajust dels equips són focals, ja que les diferents condicions atmosfèriques poden afectar la propagació del senyal.
La banda de freqüència mitjana (MF), que abasta de 300 kHz a 3 MHz, és més coneguda per allotjar la banda de difusió de Wave Medium.Tot i que aquest mètode tradicional de radiodifusió ha disminuït amb l’augment de les tecnologies digitals, la banda MF continua essent necessària per a les comunicacions marítimes i la ràdio aficionats, particularment en zones menys ateses pels avenços moderns.
Una força bàsica de la banda MF rau en la seva capacitat de donar suport a la comunicació de llarga distància, sobretot a la nit.Durant aquestes hores, els senyals poden viatjar lluny mitjançant la reflexió de Skywave de la ionosfera.Aquesta capacitat és especialment valuosa en entorns marítims, on la comunicació fiable és focal per a la seguretat i la navegació.
El funcionament dins de la banda MF exigeix una selecció acurada de freqüència i tècniques de modulació precises per maximitzar tant l’abast com la claredat.Els operadors han de controlar contínuament les condicions atmosfèriques, ja que aquestes afecten molt la propagació de Skywave.L’ajustament dels paràmetres de transmissió en resposta a canvis ionosfèrics és bàsic per mantenir una comunicació efectiva.
La banda d’alta freqüència (HF), que abasta de 3 a 30 MHz, és focal per a les comunicacions de ràdio de llarga distància, utilitzant la ionosfera per rebotar senyals a grans distàncies.Aquesta capacitat única fa que la banda HF sigui molt adaptable a les condicions canviants influenciades per l’activitat solar i els ions atmosfèrics v ariat.
Les comunicacions HF són bàsiques per a aplicacions que requereixen un abast internacional, com ara els serveis de difusió global, i són principals per a les comunicacions aeronàutiques, on la fiabilitat de llarg abast és una necessitat de seguretat.Fins i tot amb l’augment de la tecnologia per satèl·lit, la banda HF continua essent necessària, particularment a les regions amb accés limitat per satèl·lit o on els enllaços de comunicació redundants són focals per a operacions exigents.
El funcionament dins de la banda HF requereix una comprensió profunda del comportament ionosfèric.Els operadors han d’ajustar hàbilment les freqüències i la potència de transmissió per adaptar -se als canvis diaris i estacionals de la ionosfera, garantint una comunicació eficaç.Es tracta de fer ajustaments en temps real basats en el seguiment continu de les condicions atmosfèriques per mantenir la claredat del senyal i maximitzar l’abast.
La banda de freqüència molt alta (VHF), que abasta de 30 a 300 MHz, s’utilitza principalment per a les comunicacions de línia de visió, amb senyals afectats més per condicions troposfèriques que per la ionosfera.Això fa que la banda VHF sigui ideal per a aplicacions que requereixen camins de transmissió directa i clara, com ara FM i Broadcasting Digital Audio, determinades transmissions de televisió i operacions de ràdio aficionats.
La banda VHF és àmpliament afavorida per la seva capacitat de lliurar emissions de vídeo i àudio fiables i de gran qualitat en grans àrees sense necessitat d’infraestructures extenses que sovint exigeixen freqüències més elevades.També és un component de demanda de les xarxes de seguretat pública, inclosos els serveis mèdics de policia, incendis i d’emergència, on la comunicació clara i immediata està focal.
Treballar amb la banda VHF requereix que els operadors gestionin hàbilment equips de transmissió per optimitzar la força del senyal i reduir la interferència.Això sovint implica l’alineació i el posicionament precisos d’antenes per assegurar la connectivitat de la línia de visió.Els ajustaments a la configuració del transmissor i a la col·locació de l’antena són necessaris regularment per adaptar -se als canvis ambientals, com ara les condicions meteorològiques que poden afectar la propagació del senyal.
La banda d’ultra alta freqüència (UHF), que oscil·la entre 300 i 3.000 MHz, és important per a una gran varietat d’aplicacions de comunicació modernes a causa del seu gran ample de banda.S'utilitza àmpliament en comunicacions de televisió, Wi-Fi i comunicacions sense fils de curt abast.La capacitat de la banda UHF per a transmissions de línia de visió la converteix en un element fonamental en els sistemes de comunicació sense fils actuals, especialment en les xarxes de telefonia mòbil i les aplicacions d’Internet of Things (IoT).
L’elevada freqüència de la banda UHF permet la transmissió ràpida de grans quantitats de dades a distàncies curtes, cosa que la fa especialment valuosa en àrees urbanes densament poblades on la transferència de dades ràpida i la connectivitat fiable són focals.Aquesta capacitat és la demanda de les exigències complexes dels ecosistemes IoT, on els dispositius s’han de comunicar de manera ràpida i eficaç.
Els operadors que treballen amb transmissions UHF han de tenir en compte la sensibilitat de la banda a les obstruccions físiques i a les condicions atmosfèriques, que poden afectar la claredat i la gamma del senyal.Això requereix una col·locació acurada i un manteniment continuat de les antenes per optimitzar la cobertura i reduir la interferència, necessitant una experiència tècnica precisa i ajustaments regulars.
La banda de gran freqüència (SHF), que abasta de 3 GHz a 30 GHz, és una part bàsica de l’espectre de microones i és integral de diverses tecnologies de comunicació modernes, com ara telèfons mòbils i LAN sense fils.La gran amplada de banda disponible en aquesta banda permet una transmissió ràpida de dades, cosa que la fa focal per a l’intercanvi d’informació ràpid en el món digital actual.
La banda SHF s’adapta especialment a la manipulació de connexions a Internet d’alta velocitat, serveis de streaming i la integració de sistemes de comunicació complexos tant en configuracions comercials com personals.El seu rang de freqüències és ideal per a aplicacions que requereixen la transferència de dades denses a distàncies curtes i s’utilitza àmpliament en comunicacions per satèl·lit, on es necessiten amplades de banda àmplies per a aplicacions de taxes d’alta taxa com la transmissió de vídeo en alta definició.
El funcionament dins de la banda SHF exigeix precisió en el disseny i la col·locació de l’antena per assegurar la transmissió clara de la línia de visió i reduir la pèrdua de senyal, que és més pronunciada en aquestes freqüències més altes.Els tècnics i els enginyers han de controlar i ajustar constantment la configuració del sistema per mantenir la integritat del senyal i minimitzar la latència, garantint que les xarxes funcionin de manera fiable i coherent.
La banda de freqüència extremadament alta (EHF), que abasta de 30 a 300 GHz i sovint coneguda com la banda d’ona mil·límetre, presenta reptes importants a causa de les seves longituds d’ona molt curtes.Aquests reptes inclouen la fabricació precisa de components i la manipulació acurada del senyal per evitar la pèrdua i la degradació més freqüents en aquestes freqüències més altes.
Malgrat aquests obstacles tècnics, els recents avenços en la tecnologia de semiconductors i antena han fet que la banda EHF sigui cada cop més accessible i valuosa per a la comunicació d’alta velocitat.Aquest rang de freqüències és ara la demanda de tecnologies com ara xarxes mòbils 5G, sistemes de radar d’alta freqüència i enllaços sense fils de punt a punt d’alta capacitat.
Treballar amb la banda EHF requereix una atenció minuciosa al detall tant en el disseny com en el desplegament d’equips.
La banda tremendament d’alta freqüència (THF), que abasta de 300 GHz a 1 THz, representa l’avantguarda de la tecnologia de la comunicació moderna, impulsant els límits de les capacitats actuals de semiconductors.Aquesta banda inclou freqüències extremadament altes i longituds d'ona ultra-curts, que ofereixen possibles avenços en les velocitats de transmissió de dades i l'amplada de banda.
Els avenços en la tecnologia THF estan impulsats per la investigació continuada en materials i dispositius que poden generar, transmetre i detectar de manera eficient els senyals THF.Les innovacions en la nanotecnologia i la fotònica es troben al capdavant, afrontant els reptes significatius de treballar a freqüències tan elevades, inclosa l’atenuació del senyal i la necessitat de miniaturització de maquinari.
Treballar amb la banda THF requereix equips altament especialitzats i tècniques operatives precises.Els enginyers i els tècnics han de comprendre profundament el comportament electromagnètic en aquestes freqüències per gestionar i mitigar els reptes com el soroll tèrmic i l’absorció de materials, que són especialment pronunciades a les freqüències de THz.
El desplegament de sistemes basats en THF implica una calibració i proves complexes per assegurar que els components funcionin de manera fiable en condicions exigents.Es requereix un control en temps real i ajustaments adaptatius per mantenir la integritat i el rendiment del sistema.Aquest treball exigeix un alt nivell d’expertesa que barreja coneixements teòrics amb experiència pràctica en sistemes de comunicació d’alta freqüència.
El paisatge complex de l’espectre de la ràdio és fonamental per al teixit dels sistemes de comunicació globals, afectant profundament tot, des de transmissions de ràdio bàsiques fins a comunicacions digitals d’avantguarda.L’examen detallat de bandes de freqüència d’ELF a THF revela una interacció complexa de capacitats tecnològiques, reptes operatius i aplicacions estratègiques.Les propietats úniques de cada banda dictaminen la seva idoneïtat per a tasques específiques, ja sigui garantint una comunicació fiable amb submarins submergits o facilitant transferències de dades d’ultra alta velocitat en entorns urbans densos.A més, els marcs reguladors en evolució i els avenços tecnològics redefineixen contínuament el potencial i l'eficiència d'aquestes bandes.A mesura que avancem, l’espectre de la ràdio jugarà indiscutiblement un paper bàsic en la direcció de les innovacions en la tecnologia de la comunicació, donant suport no només a la infraestructura existent, sinó també a les futures aplicacions futures que aviat podran definir la propera era de l’evolució tecnològica.Aquesta evolució contínua, impulsada per la necessitat i la innovació, garanteix que l’espectre de la ràdio es mantingui al capdavant de la tecnologia, adaptant-se per satisfer les exigències en expansió de la comunicació global i l’intercanvi d’informació.
2024-09-04
2024-09-03
Ràdio MF: Típicament limitat a distàncies més curtes que HF, amb la capacitat de rebotar la ionosfera per a la comunicació de gamma mitjana, utilitzada principalment a la ràdio AM.
Ràdio HF: És capaç de comunicar-se a llarga distància rebotant les ones de ràdio fora de la ionosfera, utilitzada àmpliament en comunicacions internacionals i marítimes.
Ràdio VHF: Principalment la comunicació en línia amb una millor qualitat del so que MF i HF, però limitada a distàncies més curtes, que s’utilitzen habitualment per a la ràdio FM i la televisió local.
HF (alta freqüència): Cobreix de 3 a 30 MHz, que s’utilitza per a la comunicació de llarga distància com ara emissions internacionals i comunicacions d’aviació.
VHF (freqüència molt alta): Oscil·la entre 30 i 300 MHz, ideal per a ràdio FM, emissions de televisió i comunicacions en línia com Walkie-Talkies.
UHF (Ultra alta freqüència): S'estén de 300 MHz a 3 GHz, utilitzat per a la radiodifusió de televisió, telèfons mòbils i GPS.
Les bandes HF (de 3 a 30 MHz) són generalment les millors per a les comunicacions de ràdio de llarga distància.Això es deu a la seva capacitat de reflectir la ionosfera i cobrir grans distàncies, fins i tot a tot el món, és per això que són populars per a emissions internacionals i serveis de comunicació d’emergència.
LF (baixa freqüència) cobreix de 30 a 300 kHz.Aquesta banda s’utilitza per a diverses aplicacions, incloent transmissions de senyal de temps i navegació marítima a causa de la seva capacitat de recórrer llargues distàncies, especialment útil sobre el mar i a través d’obstacles com les serralades.
La ràdio MF, normalment utilitzada per a la radiodifusió AM, pot arribar als oients fins a diversos centenars de quilòmetres de distància en condicions normals.De dia, les transmissions són predominantment a través d’ones mòltes, que segueixen el contorn de la Terra.A la nit, els senyals MF poden viatjar molt més enllà reflectint la ionosfera, permetent -los cobrir distàncies a continents en condicions favorables.
Correu electrònic: Info@ariat-tech.comHK TEL: +00 852-30501966AFEGIR: Rm 2703 27F Ho King Comm Centre 2-16,
Fa Yuen St MongKok Kowloon, Hong Kong.